Que la superfície del Cadastre no coincideixi amb l’escriptura no significa, per si sol, que una xifra hagi de substituir l’altra. El primer pas és comprovar què representa cada document, com s’ha obtingut la superfície i si tots dos descriuen la mateixa finca. El mesurament actual ajuda a estudiar la geometria, però no decideix automàticament la titularitat.
Reuneix documents amb data i procedència
Prepara la referència cadastral, la informació gràfica disponible, l’escriptura, els plànols anteriors i la documentació registral que correspongui. Conserva’n les dates i versions. Una captura de pantalla retallada perd context i pot no permetre identificar la parcel·la. També interessa conèixer canvis físics: ampliacions, segregacions, agrupacions o modificacions de camins. L’objectiu inicial és reconstruir què s’ha descrit en cada moment, sense assumir que el document més recent explica per si sol tota la situació.
Compara geometries, no només números
Dues superfícies iguals poden correspondre a contorns diferents. Igualment, una diferència numèrica pot provenir de la manera de mesurar, d’una descripció antiga o d’una delimitació diferent. Per això convé superposar geometries en un sistema de referència comú i analitzar on apareixen els desplaçaments. L’informe ha d’explicar quins costats coincideixen, quins difereixen i quines evidències s’han considerat. Reduir la revisió a restar dues xifres pot amagar la causa real del problema i orientar malament els passos següents.
Què aporta el treball de camp
La visita permet observar tancaments, construccions, camins, fites i altres elements rellevants. Es registren posicions i es contrasta el perímetre indicat amb els antecedents disponibles. Quan un límit no és visible, ha de quedar identificat com a tal; no és correcte presentar-lo com una observació directa. La superfície calculada correspon a una geometria concreta i a unes hipòtesis que cal explicar. Si hi ha desacord entre propietaris, el mesurament és una peça de l’estudi, no una resolució del conflicte.
Entén la funció del GML i de l’informe
L’arxiu GML permet intercanviar una representació geomètrica amb coordenades. La Seu del Cadastre disposa d’un servei de validació gràfica que comprova aspectes d’aquesta representació respecte de la seva cartografia. El resultat no acredita que una operació jurídica estigui autoritzada ni substitueix els tràmits. És important diferenciar l’arxiu, l’informe de validació i la incorporació efectiva d’una modificació. Cada peça compleix una funció i no s’han de presentar com si fossin el mateix resultat administratiu.
Decideix el procediment amb l’expedient complet
Un cop identificada la discrepància, s’estudia la documentació tècnica necessària i la via aplicable. Hi poden intervenir Cadastre, notaria, Registre o altres professionals segons l’operació. Els requisits no es dedueixen únicament del percentatge de diferència entre superfícies. També importen l’origen del canvi, els límits afectats i els antecedents. Abans de presentar documents, comprova qui els rebrà, quin format necessita i quins aspectes han de quedar justificats. Evitar versions contradictòries facilita la revisió posterior de tot el conjunt.
Conserva una traçabilitat senzilla
Desa una còpia dels documents de partida, els plànols de mesurament, els arxius lliurats i les comunicacions de l’expedient. Identifica clarament la versió final per no utilitzar un esborrany en un tràmit posterior. Si apareixen nous antecedents, comunica’ls abans de tancar l’informe. Per valorar el teu cas a Girona, indica la referència o ubicació, les superfícies que difereixen i la finalitat: venda, herència, actualització o preparació d’un altre projecte. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast de l’estudi sense prometre una rectificació automàtica.